viernes, 11 de noviembre de 2011

Rutes, rutes... PART I

Hola dola!!

La Kepler Track va ser un fracas total, la primera nit ja va començar a nevar i ens vam despertar amb una mica de neu. Vam continuar pujant per la muntanya pero gairebe al arribar a dalt de tot, on ja estava tot nevat a saco, ens vam trobar que la neu mes endavant arribava fins al genolls i despres fins a la cintura, i que el cami estava tallat, aixi k no ens va quedar mes remei que fer mitja volta i tornar a Te Anau. D'alli ens vam dirigir cap a la Hollyford Track una ruta de 4-5 dies d'anada, mes el mateix de tornada si no voliem agafar una avioneta per tornar, aixi k vam agafar menjar per tots aquests dies i el vam carregar a les motxilles... uns 20Kg de cony de motxilles!! Vam començarla dilluns pero ens van dir que dimarts hi hauria pluja a saco, aixi k vam anar gairebe fins al Lake Alabaster (un dia) on vam acampar a la vora del riu. Mai haviem vist tants mosquits, al despertarnos hi havien milers de mosquits a l'avance! El segon dia vam desfer el cami ja que no tenim roba prou preparada per les plujes. Quin fracas, dues rutes i cap acabada... Dimecres ja ens vam dirijir cap a la Greenstone Track, que son tres dies i es una de les rutes facils. La idea era fer la Greenstone Track, acabarla, pujar fins a Glenorchy, fer la Routeburn Track de baixada i empalmarla amb la Caples Track, xo no podra ser. Al acabar la Greenstone Track ens han dit que la Routeburn Track esta tallada mes o menys fins a finals de mes per culpa d'allaus i esllevissades com a consequencia de les plujer fortes que han hagut, aixi k ens em dirijit cap a Queenstown i aqui estem. No podem penjar ni descarregar res aixi k us haureu desperar per veure les fantastiques fotos que hem anat fent.

Peace & love,

Llorenç i Iain

PD: Queenstown esta ple de backpackers i pubs on sembla que hi hagi mala musica.

miércoles, 2 de noviembre de 2011

Comenca l'aventura!!

Be,

dilluns vam iniciar el viatge cap al sud de l'illa sud de Nova Zelanda per caminar tota la costa oest. Vam sortir de Christchurch i no ens van agafar fins tres hores d'estar caminant pero, tot i que pensavem que trigariem un parell de dies en arribar a Dunedin, hi vam arribar el mateix dia, a les deu de la nit. Vam acampar amb els indignats de la ciutat un parell de nits i avui al mati hem repres la marxa. L'autoestop no ha sigut facil, encara que podem dir que hem tingut prou sort, ja que hi ha gent que potser ha trigat una setmana per que l'agafessin. Ara estem a casa de l'ultima senyora que ens ha arreplegat i dema a lmati anirem a Te Anau, el poblet on comencarem la primera de les nostres rutes, la Keppler Track.
Ja us anirem explicant com ens van les coses, sempre que tinguem internet. I ja veureu les magnifiques fotos del pais quan sapiguem com penjar-les aqui al blog!!
Records, petonets i abracades per tothom,

Llorenc i Iain

viernes, 21 de octubre de 2011

Mito

Per cert ens haviem oblidat de dir que:

UN MITO ES, EL AGUA DEL WATER, AQUI NO GIRA DEL REVES!!!

FAIL MITOOOO!!!

Ja estem aqui!!

Be familia,
ahir vam arribar a Nova Zelanda despres de 28 horetes a l'avio i despres d'estar a punt de tallar-nos les venes... Vam arribar amb un jet lag no molt dur xo una mica marejadillos. De cami a Christchurch ens va parar una senyora molt amable que ens va dur amb el seu "free international taxi" (gratis pels k no ho entenen) fins al mateix hostal Jail House, una preso que va estar activa fins al 1999. Aquest mati hem anat cap al centre centre, que aquesta ciutat esta totalment dispersa i no hi ha practicament res excepte edificis mig caiguts com a consequencia del terratremol, i hem quedat amb en John (l'home de la familia que ens acull) per la tarde. Mentrestant hem anat a visitar el museu Maori i el Flower Garden, un jardi molt gran ple de floretes.
Ara mateix estem a casa d'aquesta familia tant acollidora que marxa el cap de setmana i ens deixa sols amb els animalitos de la granja fins dilluns.

Res mes, que aquest teclat no te per fer accents.... Mil petons per a tothom i ja anireu tenint noticies nostres sempre que poguem, aixi k no atavaleu k interne no es gratix. Per cert, us agrairiem que diguessiu qui sou despres d'escriure el comentari que ens fara mes illusio (tampoc hi ha ele geminada) llegir-ho.
Us estimem,
                      Iain i Llorenc (collons, tampoc hi ha c trencada!!)