Tot i que encara falten un parell de posts de Nova Zelanda, no seran escrits fins a que tingui un lloc amb internet gratuit (o amb la biblioteca propera a on visqui).
Ahir fa un mes que vam arribar a Australia. Tal qual vam arribar no teniem ni idea de on aniriem, pero vam aconseguir internet i vam veure que dos persones de la pagina web workaway.com ens havien contestat. Els dos ens havien facilitat el seu numero, i com no teniem res a fer a Melbourne, vam decidir trucar-los per anar directament a casa seva. En les primeres trucades se'ns va fundir 10$ de cabina, per lo que crec que es millor comprar-te una sim card australiana, pero no ho se, jo no ho fet.
La familia vivia a Mansfield, on ens vam quedar una setmana abans de que ens trobessin una feina. 16$ el bus de l'aeroport a Melbourne!!! flipa!! i 25$ fins aMansfield (que eren 3 hores de trajecte), les coses son realment cares a Australia. Qui ens va acollir era una parella, que ja havien estat casats i tingut fills amb altra gent pero ara estaven junts. La dona, Gill, era realment molt agradable i parlava un angles molt correcte, ensenyant-nos moltissim vocabulari i moltes converses interessants amb ella. Mentres que el home, Maurie, es una mica grunyon i actua com un nen petit. Pero quan treballavem a Delatite, ens va agafar mes carinyo i ja es portava millor amb nosaltres. Aquest home va ser el nostre primer contacte amb l'Aussie, el dialecte de l'angles parlar a Australia. Igual que el kiwi parlaven es mes rapid i es menjaven silabes, aqui parlen com a mes vago, sense vocalitzar i no tant rapid.
Delatite es la winery on ens van trobar feina. Viviem alli i cobravem 250$ a la setmana, currant 35h. No estaria malament per espanya, pero aqui Australia es massa poc. Per tant vam decidir moure'ns a Shepparton, un poble de recollida de fruita. Estem en un backpackers amb 98 currantes mes, alguns amb feina alguns sense. Nosaltres per sort vam trobar feina desde el primer dia collint peres! cobrem 30$ per una caixa de plastic que hi cabran mes de 1000kg de peres (1200kg segons el nostre company de feina). Pero de collir fruita ja parlarem en un altre post, al igual que de la winery Delatite.
Ara estem be, rebentats, pero be. Una abraçada molt forta a tots els lectors que es preocupen :)
1200 kg?? això és més d'una tona, no seran lliures? que tot i se molt no és tan?? quina barbaritat!!
ResponderEliminarheu d'acabar destrossats,
o potser si ja que l'Albert parla de fer-se en un mati uns 800 kilos de mandarines...
una abraçada
Pick pears, go to parties, have fun and live life.
ResponderEliminar